CARACTERITZACIÓ DE LES FREIXENEDES AL•LUVIALS INUNDABLES DEL NORD-EST DE CATALUNYA (CARICI REMOTAE-FRAXINETUM OXYCARPAE PEDROTTI 1970 CORR. PEDROTTI 1992)

Per G. Mercadal & L. Vilar

Resum

Es caracteritza florísticament, ecològicament i sintaxonòmicament les freixenedes al·luvials inundables del nord-est de Catalunya (comarques del Gironès, de la Selva, del Maresme i del Vallès Oriental). Són boscos dominats per Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, tot i que en certs casos poden ser fisiognòmicament boscos mixtos de F. angustifolia i Quercus robur. Les espècies característiques són: Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, F. angustifolia subsp. angustifolia, Quercus robur subsp. robur, Carex remota, Oenanthe pimpinelloides, Carex muricata subsp. divulsa, Ranunculus acris subsp. despectus i Rumex conglomeratus. Es tracta de comunitats forestals freatòfiles sovint deslligades dels cursos fluvials, que es desenvolupen damunt de materials al·luvials o palustres holocènics, profunds, orgànics i de textura fina, i que queden inundats des de la tardor fins a la primavera. Aquesta freixeneda s’ubica ecològicament entre el Lamio-Alnetum i el Carici-Quercetum canariensis, i correspon a una comunitat potencial permanent. Després de la comparació amb boscos afins de la mediterrània nord-occidental, sintaxonòmicament incloem les associacions descrites fins ara en dues aliances, Populion albae i Alnion incanae, en la darrera de les quals adscrivim el Carici-Fraxinetum oxycarpae, associació descrita a Itàlia (Pedrotti, 1970, 1992). A Catalunya en distingim tres subassociacions noves: caricetosum cuprinae, quercetosum pubescentis i quercetosum roboris.

Mots clau 
fitosociologia; Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae; Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa; boscos de Quercus robur; freixeneda de plana al·luvial; Catalunya nord-oriental

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G. & VILAR, L. 2013. Caracterització de les freixenedes al·luvials inundables del nord-est de Catalunya (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992). Orsis, 27: 53-94.

Characterization of ash groves in the floodable alluvial of the NE Catalonia (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992)

By  G. Mercadal & L. Vilar

We typify in floristic, ecologic and syntaxonomic terms ash groves in the floodable alluvial plain of NE part of Iberian Peninsula (in the Gironès, Maresme, La Selva and Vallès Oriental districts of Catalonia). These are woods normally dominated by Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, although in some cases they may be mixed woods of ash and Quercus robur. The characteristic species are: Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, F. angustifolia subsp. angustifolia, Quercus robur subsp. robur, Carex remota, Oenanthe pimpinelloides, Carex muricata subsp. divulsa, Ranunculus acris subsp. despectus and Rumex conglomeratus. They are phreatophylous woodland communities which are often disconnected from the courses of rivers, and develop on top of alluvial or marshy sediment of a deep, organic, holocenic nature and fine texture that remain flooded from autumn to spring. This type of ash grove is situated ecologically between Lamio-Alnetum and Carici-Quercetum canariensis, and is a climax community. After de comparation with similar woods of the NE mediterranian we include in syntaxonomic terms the several associations described in two aliances, Populion albae and Alnion incanae. In the last one we assigned the Carici-Fraxinetum oxycarpae, association describe in Italy (Pedrotti, 1970, 1992). In Catalonia we can distinguish three new sub-associations: caricetosum cuprinae, quercetosum pubescentis and quercetosum roboris.

Keywords

phytosociology; Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae; Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa; Quercus robur woods; flooded forest; Catalonia; NE Iberian Peninsula.

Bibliographic citation
MERCADAL, G. & VILAR, L. 2013. Caracterització de les freixenedes al·luvials inundables del nord-est de Catalunya (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992). Orsis, 27: 53-94.

Download full text

TÈCNIQUES DE GESTIÓ DE CLOSES EMPORDANESES: MANTENIMENT, MILLORA I RESTAURACIÓ DE PRATS DE DALL DE TERRA BAIXA

Per Gabriel Mercadal

Resum

Els prats de dall, coneguts popularment a l’Empordà com a closes, són  una comunitat vegetal semicultural d’elevat interès agrícola, pel que fa al  subministrament d’herba, i ecològic, com a refugi de nombroses espècies  rares a Catalunya i a la resta de la Mediterrània nord-occidental. L’home els  ha instaurat i mantingut des d’antic damunt zones humides desguassades,  que encara s’inunden durant diversos mesos l’any, i que no són aptes per al cultiu de cereals. Durant les darreres dècades, els canvis d’usos del sòl n’han  reduït considerablement la superfície, i són, avui dia, un hàbitat humit de  gran valor biològic en perill. Darrerament, s’han fet diversos articles i  col·loquis per difondre’n els valors naturals i la problemàtica, però no s’ha  tractat prou profundament de la seva gestió tècnica, tan necessària per a preservar-los. Per aquest motiu, presentem una guia pràctica que conté les  principals tècniques agrícoles per a mantenir, millorar o recuperar closes. L’objectiu d’aquest document és facilitar el maneig correcte dels prats de  dall als praticultors i als tècnics ambientals i així contribuir a la conservació  de la diversitat biològica de la terra baixa catalana.

Mots clau

gestió, closes, prats de dall, manteniment, millora, restauració, Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris, Empordà.

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2012. Tècniques de gestió de closes empordaneses: manteniment, millora i restauració de prats de dall de terra baixa. Quaderns Agraris, 32: 61-109.

TECHNIQUES FOR THE MANAGEMENT OF CLOSES (TRADITIONAL ENCLOSURES) FOR HAY-GROWING IN THE EMPORDÀ DISTRICT (NE IBERIAN PENINSULA): THE CONSERVATION, IMPROVEMENT AND REHABILITATION OF LOWLAND MEADOWS 

By Gabriel Mercadal

Abstract

Traditional enclosures of meadowland for hay-growing, popularly known in the Empordà district by their Catalan name  closes, constitute semi-cultivated plant communities of considerable importance, both agriculturally in terms of supplying hay and ecologically as a refuge for numerous species that are now rare in Catalonia and other areas of the north-western Mediterranean. Man has created and maintained these meadows since ancient times on drained wetlands that still remain under water for several months a year and are not suitable for the cultivation of grains. In recent decades, changes in land use have considerably reduced their surface area, which means that today they represent an endangered wetland habitat of great biological value. Recently various articles have been published and a number of symposia have been held to publicise both their intrinsic value and the problems they pose, but too little attention has been paid to technical aspects of how to manage them, vital for their conservation. For this reason, we propose a practical guide, listing the main agricultural techniques for maintaining, improving or rehabilitating such meadows. The aim of this document is to help both farmers and environmental technicians manage these meadows successfully and thus contribute to the conservation of biological diversity in the lowlands of Catalonia. 

Key words 

management,  closes, meadows, maintenance, improvement, rehabilitation, Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris, Empordà, NE Iberian Peninsula. 

Bibliographic citation

MERCADAL, G. 2012. Tècniques de gestió de closes empordaneses: manteniment, millora i restauració de prats de dall de terra baixa. Quaderns Agraris, 32: 61-109.

Download full text

INTERPRETACIÓ DEL MEDI FÍSIC I NATURAL DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY. FLORA I VEGETACIÓ

Per L. Vilar, J. Font, J. Gesti i G. Mercadal

Resum

S’avalua l’estat i l'evolució dels tàxons de flora d'especial interès i així com de les principals comunitats vegetals, fent especial atenció a les zones de màxima protecció que es van definir inicialment amb criteris botànics.

També s’avalua la informació subministrada pel pla de seguiment en funció de la seva utilitat per a respondre als objectius anteriors i, finalment, es formulen conclusions i propostes tant per a la revisió del pla de seguiment, com per a la revisió del pla especial.

Mots clau

Flora, vegetació, gestió ambiental, Parc Natural del Montseny.

Citació bibliogràfica

VILAR, L.; FONT GARCÍA, J.; GESTI, J. & MERCADAL, G. 2004. Interpretació del medi físic i natural del Parc Natural del Montseny. Flora i vegetació. Informe tècnic. Universiat de Girona.

ELS PRATS DE DALL DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY. TIPIFICACIÓ, LOCALITZACIÓ I MESURES DE GESTIÓ

Per G. Mercadal, L. Vilar i J. Gesti

Resum

Els prats de dall (aliança Arrhenatherion) són comunitats herbàcies mesohigròfiles seminaturals formades per un bon nombre d’herbes altes que els humans aprofiten com a farratge natural per al bestiar estabulat durant l’hivern. Formen hàbitats de gran valor cultural i biològic, on són compatibles l’explotació agrícola tradicional i el manteniment d’interessants comunitats vegetals i animals. Tanmateix, com que són poc rendibles econòmicament, s’han anat abandonant. Segons les dades de què disposem, al Parc Natural del Montseny resten al voltant de vint-i-un prats de dall. Presentem la tipificació, la localització i l’estat d’aquests prats i indiquem les principals mesures i tècniques de gestió bàsiques per mantenir-los i recuperar-los amb l’objectiu de preservar i potenciar la biodiversitat del massís.

Mots clau

Parc Natural del Montseny, prats de dall, Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris, vegetació herbàcia higròfila, gestió.

Citació bibliogràfica 
MERCADAL, G.; VILAR, L. & GESTI, J. 2010. Els prats de dall del Parc Natural del Montseny. Tipificació, localització i mesures de gestió. Monografies del Montseny, VII: 33-46.

Hay meadows in Montseny Natural Park. Categorisation, location and management measures

By G. Mercadal, L. Vilar & J. Gesti

Abstract

Hay meadows (Arrhenatherion alliance) are semi-natural meso-hygrophilous grassland communities comprising a wide variety of tall grasses that humans use as natural fodder for the livestock kept in stables during winter. They form habitats of great cultural and biological value, where traditional farming and the preservation of interesting plant and animal communities are compatible. However, they have gradually been abandoned because they are not very costeffective.

According to the data currently available, there are some 21 hay meadows in Montseny Natural Park. We present the categorisation, location and condition of these meadows and point out the main measures and basic management techniques necessary to maintain them and reclaim them with the aim of preserving and boosting the biodiversity of the massif.

Key words

Montseny Natural Park, hay meadows, Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris, hygrophilous grassland, management.

Bibliographic citation
MERCADAL, G.; VILAR, L. & GESTI, J. 2010. Els prats de dall del Parc Natural del Montseny. Tipificació, localització i mesures de gestió. Monografies del Montseny, VII: 33-46.

Download full text