dimecres, 2 d’octubre del 2013

CARACTERITZACIÓ DE LES FREIXENEDES AL•LUVIALS INUNDABLES DEL NORD-EST DE CATALUNYA (CARICI REMOTAE-FRAXINETUM OXYCARPAE PEDROTTI 1970 CORR. PEDROTTI 1992)

Per G. Mercadal & L. Vilar

Resum

Es caracteritza florísticament, ecològicament i sintaxonòmicament les freixenedes al·luvials inundables del nord-est de Catalunya (comarques del Gironès, de la Selva, del Maresme i del Vallès Oriental). Són boscos dominats per Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, tot i que en certs casos poden ser fisiognòmicament boscos mixtos de F. angustifolia i Quercus robur. Les espècies característiques són: Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, F. angustifolia subsp. angustifolia, Quercus robur subsp. robur, Carex remota, Oenanthe pimpinelloides, Carex muricata subsp. divulsa, Ranunculus acris subsp. despectus i Rumex conglomeratus. Es tracta de comunitats forestals freatòfiles sovint deslligades dels cursos fluvials, que es desenvolupen damunt de materials al·luvials o palustres holocènics, profunds, orgànics i de textura fina, i que queden inundats des de la tardor fins a la primavera. Aquesta freixeneda s’ubica ecològicament entre el Lamio-Alnetum i el Carici-Quercetum canariensis, i correspon a una comunitat potencial permanent. Després de la comparació amb boscos afins de la mediterrània nord-occidental, sintaxonòmicament incloem les associacions descrites fins ara en dues aliances, Populion albae i Alnion incanae, en la darrera de les quals adscrivim el Carici-Fraxinetum oxycarpae, associació descrita a Itàlia (Pedrotti, 1970, 1992). A Catalunya en distingim tres subassociacions noves: caricetosum cuprinae, quercetosum pubescentis i quercetosum roboris.

Mots clau 
fitosociologia; Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae; Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa; boscos de Quercus robur; freixeneda de plana al·luvial; Catalunya nord-oriental

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G. & VILAR, L. 2013. Caracterització de les freixenedes al·luvials inundables del nord-est de Catalunya (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992). Orsis, 27: 53-94.

Characterization of ash groves in the floodable alluvial of the NE Catalonia (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992)

By  G. Mercadal & L. Vilar

We typify in floristic, ecologic and syntaxonomic terms ash groves in the floodable alluvial plain of NE part of Iberian Peninsula (in the Gironès, Maresme, La Selva and Vallès Oriental districts of Catalonia). These are woods normally dominated by Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, although in some cases they may be mixed woods of ash and Quercus robur. The characteristic species are: Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa, F. angustifolia subsp. angustifolia, Quercus robur subsp. robur, Carex remota, Oenanthe pimpinelloides, Carex muricata subsp. divulsa, Ranunculus acris subsp. despectus and Rumex conglomeratus. They are phreatophylous woodland communities which are often disconnected from the courses of rivers, and develop on top of alluvial or marshy sediment of a deep, organic, holocenic nature and fine texture that remain flooded from autumn to spring. This type of ash grove is situated ecologically between Lamio-Alnetum and Carici-Quercetum canariensis, and is a climax community. After de comparation with similar woods of the NE mediterranian we include in syntaxonomic terms the several associations described in two aliances, Populion albae and Alnion incanae. In the last one we assigned the Carici-Fraxinetum oxycarpae, association describe in Italy (Pedrotti, 1970, 1992). In Catalonia we can distinguish three new sub-associations: caricetosum cuprinae, quercetosum pubescentis and quercetosum roboris.

Keywords
phytosociology; Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae; Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa; Quercus robur woods; flooded forest; Catalonia; NE Iberian Peninsula.

Bibliographic citation
MERCADAL, G. & VILAR, L. 2013. Caracterització de les freixenedes al·luvials inundables del nord-est de Catalunya (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992). Orsis, 27: 53-94.

Download full text