ELS PRATS DE DALL DE L'EMPORDÀ, UN CULTIU TRADICIONAL EN RECESSIÓ

Per G. Mercadal, J. Gesti & L. Vilar

Resum

Es presenten els resultats sobre l’estudi geobotànic dels prats de dall de terra baixa de l’Empordà i especialment del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Els prats de dall, coneguts popularment en aquesta regió com a closes, són una comunitat semicultural d’elevat interès agrícola, pel que fa al subministrament d’herba, i ecològic, com a refugi de nombroses espècies rares a Catalunya i a la península Ibèrica. L’home els ha instaurat i mantingut des d’antic aprofitant antigues àrees lacustres dessecades, que encara s’inunden durant diversos mesos a l’any, i que no són aptes per al cultiu de cereals. Els canvis d’usos del sòl durant les darreres dècades han fet reduir fortament la seva superfície, essent, avui dia, un hàbitat humit de gran valor biològic que està en perill. L’estudi s’ha desenvolupat a partir de la consulta de documents bibliogràfics i cartogràfics i de les posteriors visites de camp per localitzar i prospectar els prats. Les dades obtingudes s’han integrat en un SIG per la seva anàlisi posterior. Al PNAE s’han identificat uns 150 prats que ocupen unes 264 ha tot i que només el 70% es dallen regularment. L’estudi florístic ha detectat 17 tàxons singulars. Finalment es detallen els prats amb major diversitat i s’anoten algunes possibles mesures de gestió per a corregir aquesta dinàmica recessiva.

Mots clau

Prats de dall, closes, Empordà, Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, gestió.

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G.; GESTI, J. & VILAR, L. 2007. Els prats de dall de l’Empordà, un cultiu tradicional en recessió. Actes del congrés: el paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Institut d'Estudis Empordanesos, 1: 73-86.