ELS PRATS DE DALL DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY. TIPIFICACIÓ, LOCALITZACIÓ I MESURES DE GESTIÓ

Per G. Mercadal, L. Vilar i J. Gesti

Resum

Els prats de dall (aliança Arrhenatherion) són comunitats herbàcies mesohigròfiles seminaturals formades per un bon nombre d’herbes altes que els humans aprofiten com a farratge natural per al bestiar estabulat durant l’hivern. Formen hàbitats de gran valor cultural i biològic, on són compatibles l’explotació agrícola tradicional i el manteniment d’interessants comunitats vegetals i animals. Tanmateix, com que són poc rendibles econòmicament, s’han anat abandonant. Segons les dades de què disposem, al Parc Natural del Montseny resten al voltant de vint-i-un prats de dall. Presentem la tipificació, la localització i l’estat d’aquests prats i indiquem les principals mesures i tècniques de gestió bàsiques per mantenir-los i recuperar-los amb l’objectiu de preservar i potenciar la biodiversitat del massís.

Mots clau

Parc Natural del Montseny, prats de dall, Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris, vegetació herbàcia higròfila, gestió.

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G.; VILAR, L. & GESTI, J. 2010. Els prats de dall del Parc Natural del Montseny. Tipificació, localització i mesures de gestió. Monografies del Montseny, VII: 33-46.

Text complet

L’HERBASSAR DE FELANDRI FISTULÓS I BALDÈL·LIA (BALDELLIO RANUNCULOIDIS-OENANTHETUM FISTULOSAE), UNA NOVA ASSOCIACIÓ HERBÀCIA HIGRÒFILA DELS PPCC

Per G. Mercadal, L. Vilar i J. Gesti

Resum

Fem la tipificació ecològica i fitosociològica dels herbassars d’Eleocharis palustris s.l. descrits als Països Catalans i proposem una nova associació herbàcia caracteritzada per Eleocharis palustris subsp. palustris, Baldellia ranunculoides, Oenanthe fistulosa, Gratiola officinalis, Mentha pulegium i Eleocharis palustris subsp. uniglumis. Aquesta comunitat s’estableix en diverses àrees palustres (aiguamolls, basses temporànies i prats dalladors) de la Catalunya nord-oriental (territoris catalanídic septentrional i ruscínic) al domini dels boscos de Fraxinus angustifolia (Ulmenion minoris i Populion albae). Catenalment fa d’associació transitòria entre les comunitats dels Phragmitetalia o del Juncenion acutiflori i les de l’Arrhenatherion elatioris o del Molinio-Holoschoenion vulgaris. Tot i que l’associació té una baixa riquesa florística (12 tàxons de mitjana per inventari), constitueix un ecosistema singular ja que actua com a refugi de diverses espècies rares o amenaçades dins l’àmbit dels Països Catalans (Cardamine parviflora, Rorippa aspera subsp. aspera, Veronica scutellata, Senecio aquaticus subsp. aquaticus…).

Mots clau
Eleocharis palustris, fitosociologia, zones humides, Països Catalans.

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G.; VILAR, L. & GESTI, J. 2008. L’herbassar de felandri fistulós i baldèl·lia (Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae), una nova associació herbàcia higròfila dels Països Catalans. Orsis, 23: 47-73.

Text complet

EVOLUCIÓ DE LA VEGETACIÓ DE L'ANTIC ESTANY DE SILS (LA SELVA) EN ELS DARRERS 50 ANYS

Per G. Mercadal, L. Vilar i J. Gesti

Resum
Es descriu l’evolució històrica de la vegetació de l’antic estany de Sils (la Selva) durant la darrera meitat del segle XX mitjançant l'estudi de la cartografia vegetal antiga (Bolòs, 1954; Vilar, 1981) i de l'actual (Mercadal, 2002), així com de les primeres fotografies aèries dels anys 1956 i 1980 i de l’ortofotomapa de l'any 2000.

Aquesta llacuna interior fou dessecada definitivament el 1851 i les seves terres van ser convertides, majoritàriament, en prats de dall (Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952), una comunitat semicultural d’elevada singularitat florística per a la regió mediterrània. Els resultats demostren que en els darrers 50 anys els canvis d’usos del sòl han anat transformant aquell antic paisatge, eminentment pradenc i cerealístic, cap a arbredes, herbassars humits, àrees urbanitzades i boscs submediterranis, amb la conseqüent pèrdua de superfície de prats dalladors i de diversitat florística. D’altra banda, a partir de la cartografia històrica, es proposen els espais prioritaris per a ser recuperats i gestionats com a àrees pradenques.

Mots clau
evolució de la vegetació, cartografia de la vegetació, estany de Sils, Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris, matrius de transició, gestió

Citació bibliogràfica
MERCADAL, G.; VILAR, L. & GESTI, J. 2006. Evolució de la vegetació de l'antic estany de Sils (la Selva) en el darrers 50 anys. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 74: 117-131.

Text complet

MYRIOPHYLLUM AQUATICUM (VELL.) VERDC. (HALOGACEAE), UNA ESPÈCIE INVASORA EN PROCÉS DE NATURALITZACIÓ ALS PAÏSOS CATALANS

Per G. Mercadal

Resum

Myriophyllum aquaticum és una herba amfíbia d’aigua dolía originària d’Amèrica del sud. Introduïda arreu per ornamentar aquaris i basses de jardins, s’ha anat escapant dels cultius a partir de la dispersió de fragments de la planta o per plantacions voluntàries, i s'ha naturalitzat a les zones temperades i tropicals de tots els continents aprofitant la seva elevada capacitat de colonització. Nosaltres l'hem recol·lectat al Rosselló on forma grans herbeis submergits i emergits en els canals eutrofitzats i ben assolellats d’antigues zones humides.

Mots clau

Myriophyllum aquaticum, plantes invasores, hidròfit, Rosselló

Fe d'errates

A la pàgina 113, a la segona línia: on diu "12 m, 31TDH9178" ha de dir "12 m, 31TDH9118".

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. 2005. Myriophyllum aquaticum (Vell.) Verdc. (Halograceae), una espècie invasora en procés de naturalització als Països Catalans. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 73: 112-114.

Text complet

ELS PRATS DE SANT SEBASTIÀ, UNA ZONA HUMIDA AL BELL MIG DE LA PLANA DE LA SELVA

Per G. Mercadal i L. Vilar

Resum

Els prats de Sant Sebastià conformen una zona humida en la qual hi ha una gran diversitat biològica i paisatgística. El seu especial atractiu són els prats dalladors de fromental i gaudínia (Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris) i la presència de les anomenades salenques, petits rodals de terra salats on el sòl està carregat de sulfat de sodi. Les salenques estan emparentades, possiblement, amb l’hidrotermalisme de la vila de Caldes de Malavella.

Mots clau

Sant Sebastià, Caldes de Malavella, Selva, prats de dall, salenques, flora, vegetació, gestió.

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G. & VILAR, L. 2002. Els prats de Sant Sebastià, una zona humida al bell mig de la plana de la Selva. Revista de Girona, 212: 49-53.

Text complet

ELS PRATS DE DALL DE L'EMPORDÀ, UN CULTIU TRADICIONAL EN RECESSIÓ

Per G. Mercadal, J. Gesti & L. Vilar

Resum

Es presenten els resultats sobre l’estudi geobotànic dels prats de dall de terra baixa de l’Empordà i especialment del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Els prats de dall, coneguts popularment en aquesta regió com a closes, són una comunitat semicultural d’elevat interès agrícola, pel que fa al subministrament d’herba, i ecològic, com a refugi de nombroses espècies rares a Catalunya i a la península Ibèrica. L’home els ha instaurat i mantingut des d’antic aprofitant antigues àrees lacustres dessecades, que encara s’inunden durant diversos mesos a l’any, i que no són aptes per al cultiu de cereals. Els canvis d’usos del sòl durant les darreres dècades han fet reduir fortament la seva superfície, essent, avui dia, un hàbitat humit de gran valor biològic que està en perill. L’estudi s’ha desenvolupat a partir de la consulta de documents bibliogràfics i cartogràfics i de les posteriors visites de camp per localitzar i prospectar els prats. Les dades obtingudes s’han integrat en un SIG per la seva anàlisi posterior. Al PNAE s’han identificat uns 150 prats que ocupen unes 264 ha tot i que només el 70% es dallen regularment. L’estudi florístic ha detectat 17 tàxons singulars. Finalment es detallen els prats amb major diversitat i s’anoten algunes possibles mesures de gestió per a corregir aquesta dinàmica recessiva.

Mots clau

Prats de dall, closes, Empordà, Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, gestió.

Citació bibliogràfica

MERCADAL, G.; GESTI, J. & VILAR, L. 2007. Els prats de dall de l’Empordà, un cultiu tradicional en recessió. Actes del congrés: el paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Institut d'Estudis Empordanesos, 1: 73-86.

Text complet

LOS PRADOS DE GUADAÑA DE LA REGIÓN MEDITERRÁNEA DE CATALUNYA (NE PENÍNSULA IBÉRICA)

Por G. Mercadal, J. Gesti, M. Corominas & L. Vilar

Resumen

Se dan a conocer los primeros resultados sobre el estudio geobotánico de los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya, en el noreste de la Península Ibérica. Se trata de una comunidad vegetal de elevado interés agrícola para la obtención de forraje, y ecológico como refugio para numerosas especies raras a nivel ibérico. El estudio se ha desarrollado a partir de la consulta de documentos bibliográficos y cartográficos y de las posteriores visitas de campo para la localización y prospección de los prados, integrando los datos obtenidos en un SIG para su posterior análisis.
Hasta el momento se han localizado 289 prados que ocupan una superficie de 363 ha, aunque sólo un 59% se siegan regularmente para la obtención de forraje. Mediante el estudio florístico se han detectado 634 táxones, principalmente gramíneas, compuestas y papilionáceas, existiendo un predominio de los hemicriptófitos (46%) y de táxones eurosiberianos (32%). Los datos muestran la importancia de esta comunidad como refugio para distintas especies centroeuropeas, y su contribución a la biodiversidad de las zonas mediterráneas donde prosperan estos prados.

Palabras clave

Forraje, praticultura, flora, fitosociología, protección, prados de guadaña

Citación bibilográfica

MERCADAL, G.; GESTI, J.; COROMINAS, M. & VILAR, L. 2003. Los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya. Pastos, XXXIII(2): 219-232.

Texto completo